La formació professional a la Garrotxa / Glòria Llinàs Miró
Llinàs i Miró, Glòria


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. p. 565-580 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'article "La Formació Professional a la comarca de la Garrotxa" presenta les característiques d'aquests estudis a la comarca gironina, la seva història i desenvolupament, els lligams més o menys directes amb els estudis professionals d'altres moments, els espais on han set ubicats al llarg dels anys, i el ventall cicles i cursos que s' ofereixen en l'actualitat.

El grup d'ensenyants de la Garrotxa : la renovació pedagògica a Olot durant la Transició / Anna Juárez Viñolas
Juárez Viñolas, Anna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 525-544 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Amb aquesta comunicació ens proposem explicar les activitats de renovació pedagògica més rellevants que el Grup d'Ensenyants de la Garrotxa va dur a terme des de mitjan dècada dels setanta fins a la seva dissolució, el 1983, des de la perspectiva de qui ho ha pogut viure formant part d'aquest col·lectiu. Amb aquest objectiu, la comunicació se centra, principalment, en les Escoles Olotines d'Ensenyants, en l'impuls donat a la constitució del Servei Sociopsicopedagògic Municipal, en la contribució en l'experimentació dels Itineraris de la Zona Volcànica i en la creació del Servei de Vídeo Comunitari.

Introducció a la història de l'educació a la Garrotxa / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 511-524 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa) 
Resums en català, castellà i anglès.

La història de l'educació de les dones és una història curta però intensa que s'inicià oficialment el 1857, quan el govern central va dictar una llei que obligava a dur tota la mainada a estudi. Aconseguir que aquesta llei s'acomplís va costar seixanta-sis anys en el transcurs dels quals moltes dones, avui oblidades, van pugnar per aconseguir convèncer els homes de la necessitat d'aquesta educació, que les dones podem pensar i raonar per nosaltres mateixes. És una història on queda plasmada la misèria econòmica, perquè es necessitaven els braços dels infants per fer les feines habituals, perquè els ajuntaments estaven sempre endeutats i no podien acomplir amb els pagaments als mestres; veiem la misèria de mentalitat perquè es considerava que l'educació de les nenes era una despesa evitable. És una història de tenacitat d'unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per tal que les nenes aprenguessin unes coses tan bàsiques com ho són llegir i escriure.

L'Etapa nord-americana de Joan Roura Parella (1946-1983) : la dimensió estètica i espiritual de la formació humana / Conrad Vilanou i Torrano
Vilanou Torrano, Conrad


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 485-509 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El pedagog Joan Roura-Parella, nascut a Tortellà (Garrotxa) l'any 1897, va ser un membre actiu del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1937 amb una tesi dirigida per Joaquim Xirau. L'any 1939 va marxar a l'exili, tot formant part de la comitiva que acompanyava el poeta Antonio Machado. Després d'instal·lar-se a Mèxic (1939-1945), l'any 1946 es va establir definitivament als Estats Units, on va desenvolupar una gran activitat docent a la Wesleyan University. Sota la influència de la filosofi a krausista i de l'espiritualitat quàquera, allà va aprofundir en la significació humanista de la cultura de manera que la seva pedagogia -inspirada en el pensament cosmovisional d'Eduard Spranger, a qui va tractar a Berlín entre 1930 i 1932- va assolir una dimensió estètica. D'acord amb aquests antecedents, la seva filosofi a de l'educació apunta vers un formalisme estètic de signe vitalista, de manera que educar es converteix en un procés -emparentat amb la tradició de la Bildung neohumanista- que significa formar-se, és a dir, donar-se forma al llarg de tota la vida.